L'antic Col·legi-Acadèmia Yocris va ser fundat per D. Amadeo Martínez Campos. Es trobava situat a la plaça José Antonio núm. 4, actual carrer Dr. Peris, en ple cor d'Almàssera.
Les classes van començar el 2 d'octubre del curs escolar 1965-1966 amb 37 alumnes matriculats i dues aules: una per a xiquets i una altra per a xiquetes. El curs va finalitzar amb 60 alumnes, dels quals 16 van assistir a classes nocturnes en què se'ls ensenyava a llegir, Cultura General, Mecanografia, Comptabilitat, Delineació, Taquigrafia, Francès i Anglés, idioma del qual va ser pioner, ja que la immensa majoria de col·legis de l'època no l'impartien.
En aquell primer curs 6 alumnes van superar l'examen d'accés al Batxillerat i 4 més l'ingrés a Primer; cal tenir en compte que en aquells anys els exàmens es realitzaven en centres públics, no en el mateix col·legi, atés que no estava homologat.
L'Acte de Clausura del curs es va realitzar en una de les aules del centre i van assistir pares i mares, familiars i veïns d'Almàssera i l'alumnat va rebre de mans de les autoritats municipals un pergamí artístic amb la qualificació obtinguda.
El curs següent, 1966-1967, va començar amb un aula més per a xiquetes i es va iniciar la classe de Pàrvuls, l'Educació Infantil actual. També van començar a impartir-se classes especials nocturnes d'Alfabetització per a adults i se'ls va preparar per a l'obtenció del Certificat d'Estudis Primaris. En aquesta època van començar a becar-se alumnes pertanyents a famílies desfavorides a les quals també se'ls proporcionava el material escolar necessari i els uniformes del col·legi: pitet rosa a ratlles amb llaç en el coll per a les xiques i pitet blau a ratlles amb camisa i corbata per als xics. El motiu de la implantació de l'uniforme va ser per a evitar discriminacions per pertànyer a diferents classes socials; la majoria dels pares de l'alumnat van agrair el gest.
El director, D. Amadeo, encoratjava i preparava els seu alumnat perquè participaren en múltiples concursos i certàmens en què, en moltes ocasions, en van resultar guanyadors. Una bona prova d'açò va ser l'article publicat en el diari Las Provincias, el 18 de juliol del 1967, en el qual es recullen els premis atorgats a l'alumnat participant per part del col·legi.
El curs 1967-1968 el centre ja comptava amb 150 alumnes matriculats distribuïts en quatre aules, una classe consolidada de Pàrvuls i una d'adults nocturna.
Durant aquests anys i els tretze següents, el Col·legi-Acadèmia Yocris va realitzar infinitat d'activitats promogudes pel seu director, sense oblidar la inestimable ajuda del seu secretari, D. Gregorio, junt amb tots els professors i professores que hi van impartir classes.
La tasca realitzada durant aquell temps, l'esforç, la dedicació a l'ensenyament i el reconeixement de les autoritats educatives van fer que cresquera la demanda de places escolars i es va plantejar la creació d'un nou centre de dimensions majors.
Gràcies a la tenacitat de D. Amadeo i la seua família i a la implicació dels pares i mares d'alumnes d'aquella època que desitjaven un lloc escolar en el Col·legi-Acadèmia Yocris, va poder inaugurar-se l'any 1980 el nou edifici situat en plena horta, l'actual Col·legi Yocris, que va ser declarat per Reial Decret del 23 de gener de 1976 «d'interès social preferent».
Al llarg de 29 anys més, el treball exercit pel Director , i el seu caràcter enèrgic, peculiar, de vegades controvertit, va deixar petjada en la majoria de l'alumnat que va passar pel centre; els festivals de finalització de curs, les exposicions de manualitats, l'hort d'experimentació agropecuària, les seues classes d'anglés i la incubadora construïda per ell, encara romanen en el seu record.
Després de la defunció del seu fundador, D. Amadeo, el 30 de novembre del 2009, la seua filla, Yolanda Cristina Martínez Navarro, mestra de Primària en el col·legi i antiga alumna, exerceix la direcció i la titularitat del centre. Amb ella comença una nova etapa en què desitja que tota la comunitat escolar, pares, mares, alumnat, professorat i personal no docent continuen treballant junts en la mateixa direcció per a aconseguir un col·legi del qual se senten orgullosos.